jueves, 21 de julio de 2011

Anirem als nous regnes d'Orient que tant perteneixen els nostres cors. Tal volta veja'm com s'il·lumina el rostre dels nous al·liats i com son els seus cascs plens de valor. Aleshores es quan estan preparats per lluitar, per defendre's front el major perill dels nostres moderns temps que assoleix l'espirit i crea fantasmes d'il·lusiò i fantasia. Mentalment recorregut, s'apodera del nostre semblant en un capdal de vanes esperançes. Doncs sols ells conclouen la vida, i nosaltres la mort. L'home té que lluitar amb una espassa invencible. Tant es el coratge que ha de rebutjar llocs plens de farandules i perjudicis. Tot l'amor que ha de tindre al seu ferotge enemic, té que aplicar-se'l a d'ell mateix. No val ser cobard en el moment de voldre, en el moment d'amar. Aquesta es la materia invencible, l'espassa d'or brunyit d'esperança. Sols una conquesta, la del esperit, es la que comença el viatge: el camí del cor al cervell. Tot es deu a l¡individu mateix, al monstre autodestructiu, que implica la vida: vos.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada