“Somos nuestra memoria, somos ese quimérico museo de formas inconstantes, ese montón de espejos rotos.”, Jorge Luis Borges
martes, 26 de julio de 2011
Jo no soc aquell que naix de peu, que naix per caminar, per beure llet ni per provar els plaers de la vida. Aquest mon es un desert i les dunes em donen escalfor, que em donen soletat i compassió. Aixì es el meu mon: tot mort.
No hay comentarios:
Publicar un comentario